Joan Guerola

Diumenge, 17.2.2019. 10:36 h

Contes d'en Jan Bosch 230 Els balcons amb estenedors 3

Els balcons amb estenedors 3 (experiment fent parlar éssers inanimats) Tercera part — Doncs, quina sort! I encara et queixes  —diu el del balcó amb la bossa de roba prou plena. — A mi m’agrada com la mestressa estén la roba. És molt sensible quan em posa les agulles, mai no em fa mal. Ho fa amb molt de mirament i amb tendresa amb els dits prims d’una finor com pètals. Jo em sento com les tecles d’un piano. En canvi, l'home és matusser i  em carda uns pessics que m’arrancarà la pell a bocinets algun dia. Llegir-ne més


Diumenge, 3.2.2019. 11:51 h

Contes d'en Jan Bosch 229 Els balcons amb estenedors 2

Els balcons amb estenedors 2 (experiment fent parlar éssers inanimats) Segona part Les agressions del treball i les erosions del temps els afecten la pell, que es fa més rugosa i sense brillantor. Als estenedors els agradaria estar embolcallats i endolcits per les mestresses. Quina sort tenen els cables definits de la llum a sobre dels quals es posen les orenetes a l’estiu; sobre els estenedors es posen alguna vegada els teuladins que, de matinada, piulen com bojos i vénen a fer les necessitats; pitjor seria amb els estornells. Llegir-ne més


Diumenge, 20.1.2019. 16:30 h

Contes d'en Jan Bosch 228 Els balcons amb estenedors 1

Els balcons amb estenedors 1 (experiment fent parlar éssers inanimats) We cannot change anything until we accept it. Condemnation does not liberate, it oppresses. Carl Jung Primera part En un matí assolellat d’un diumenge d'hivern les cordes de polipropilè o d’acer plastificat continuen lligades amb nusos a unes barres d'acer galvanitzat instal·lades en les baranes dels balcons. En les primeres hores glaçades, els estenedors emprenen un debat. — Perdoneu-me si no esteu d’acord. Llegir-ne més


Dissabte, 5.1.2019. 08:59 h

Contes d'en Jan Bosch 227 El garrot vil 9

El garrot vil 9 Novena part Es veien núvols negres serralada enllà i, encara que no hi plovia gaire de ponent, potser vindria alguna tronada. En aquells moments els jornalers van acabar de dinar i també varen acabar la història dels bandolers. Llavors un dels jornalers digué: — Jo mai no hauria fet aixecar els meus fills tan d’hora i portar-los perquè contemplessin com morien el masover de Cubelles i els altres saltamarges. — I dius tu que hi havia més de quatre mil persones de públic, vols dir que la ciutat es va buidar del tot? —va preguntar un altre. Llegir-ne més


publicitat

Diumenge, 23.12.2018. 18:44 h

Contes d'en Jan Bosch 226 El garrot vil 8

El garrot vil 8 Vuitena part — No hi ha temps a perdre. Avui us toca el rebre a vosaltres, no sempre podeu guanyar —va cridar en Josep de la Tona, el cap de colla. — Vinga, nois, som-hi  — va dir el Gat, que feia de mà dreta. — Au, no perdem temps. Hem de marxar —va dir en Josep de la Tona—. Tampoc no ens intenteu seguir ni disparar mentre marxem perquè donarem la volta i us matarem a tots. Tots són tots i no en parlem més —va sentenciar alhora que el Gat feia un miol que retronava, el ressò s'escampava, i era evident que es podia sentir de ben lluny. Llegir-ne més



logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.