Opinió amb independència. Dilluns, 15 d'octubre de 2018 16:32 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Xavier Diez


Nacional doble fletxa Dilluns, 28.9.2015. 19:54 h

Independència més a prop, a velocitat més lenta

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 8 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix







Etiquetes
En les reaccions immediates a les eleccions d’ahir vaig detectar una certa decepció pels resultats. És raonable. El grau de tensió abans i durant la campanya més dura que recordo, hi havia una voluntat de posar fi per la via ràpida a aquesta mena de “processisme” que ens sembla inacabable. L’extraordinària mobilització protagonitzada per l’independentisme es va trobar amb el contrapunt d’una mobilització total de l’unionisme. El joc brut protagonitzat per l’aparell de l’estat i els poders fàctics van contribuir a aquest clima irrespirable que van fer disparar l’ansietat col·lectiva. Tanmateix, i passat unes certes hores, aspiràvem a matrícula i hem obtingut un notable. Pot semblar poc, tanmateix, hem superat amb nota l’examen. I com en tota cursa de llarg recorregut, avui som més a prop de la independència. I, malgrat el molt soroll mediàtic i una certa histèria a banda i banda del procés, hi ha un seguit de fets que avalen aquesta circumstància.
En primer lloc, i com molts assenyalen, es va guanyar la majoria absoluta amb interessants elements de transversalitat. Malgrat tot, l’aliança tàcita de Junts pel Sí més la CUP representen la diversitat política, ideològica i social d’un país que ha decidit tirar pel dret. A més, i pràcticament sense ser-ne massa conscients, hem anat deixant llast: l’exclusió d’Unió Democràtic i personatges com Duran Lleida, el fracàs de la maniobra lerrouxista del Catalunya Sí que es Pot, l’extinció del pujolisme han generat un bloc sòlid, el del sí, que té les idees clares i un relat coherent.
En segon lloc, i com també insisteixen alguns analistes, el no, que ha fet la mobilització de la seva vida i ha comptat amb els ajuts extraesportius de l’estat (i les seves clavegueres) i les grans corporacions comunicatives, no passen del 40%. Malgrat la seva eufòria d’ahir (estaven molt nerviosos pels resultats) es deu a què uns resultats no definitius els permeten perllongar la seva agonia. El calendari va en contra seva. Partits com el PSC sobreviuen gràcies a uns jubilats que cada vegada són més grans, i dubten de la seva elecció. No existeix un relat coherent perquè les contradiccions internes són massa grans entre els seus components. La por com a element comú pot permetre lliurar batalles defensives, tanmateix no sol ser una estratègia que funcioni a llarg termini. I les contradiccions entre unes classes treballadores (que és una part molt àmplia de Ciutadans) i un projecte polític neoliberal no resulta massa coherent i fa que la seva solidesa trontolli. La impossibilitat pràcticament metafísica de proposar una alternativa a l’encaix de Catalunya des d’un règim que fa aigües, i en un context general d’atomització i desmoralització europea són altres factors que també han d’incidir negativament en les seves possibilitats.
Ara ens trobem davant d’uns dies complicats on hi haurà massa escenificacions i gestualitats. En el món de l’independentisme hi ha massa angúnia i patiment fruit de la baixa autoestima apresa al llarg de dècades de dictadura i anestèsia. Tanmateix també cal tenir molt clar que l’independentisme és sociològicament i generacional en mans del nucli més proactiu i organitzat de la societat catalana. Una societat que ja fa alguns anys que sap cap a on vol anar. I que ha mostrat a bastament que pot sostenir en el temps importants graus d’esforç i concentració.
És veritat! A mi també m’hagués agradat que ahir acabés aquesta història amb un final èpic. Tanmateix els guionistes han decidit que avui comença una nova temporada del serial. Ens han matat alguns dolents de la pel·lícula (Duran o el Pujolisme). A d’altres els ha deixat ben tocats. És probable que aquesta temporada se’ns faci llarga, amb trames innecessàries i moments d’intensitat i estèril. Tanmateix, tot bon espectador sap que la recompensa arriba després de la paciència. I dins del món intel·lectual de la CUP, una de les grans sorpreses que ens il·lustra amb el seu tarannà de gent jove i sobradament preparada, ens marca un dels lemes de la República (i que m’agradaria que s’inclogués en l’escut que haurem de dissenyar): «Anem lents, perquè anem lluny»

lectures 3783 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
BEJOTA fletxa bcn
29 de setembre de 2015, 15.10 h

E. 27-S.
CATALANS: 7.571.127

CENS: 5.510.713

VOTANTS: 4.115807

Separatistes: 1.949241

Separatistes: 35% DEL CENS (47,8% DEL VOT).


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 4

item
#1
Miquel Bartrina fletxa El Pasteral
28 de setembre de 2015, 20.46 h

Hem sembla que les forces independentistes son molt transversals,i la CUP dinamitzarà i accelerà un procés que podria tenir discrepàncies internes a JxSI. La necessitat de la CUP provocarà cohesió dintre de JXSI


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.