Aleix Clarió i Herranz


Divendres, 26.2.2016. 12:49 h

La hipersexualització normalitzada: el cas #the2ofus


Comparteix







Etiquetes

El 15 de febrer varem gaudir de la primera sessió de «El meu fill 2.0: Una oportunitat per tornar a connectar» a càrrec de Francesc Grau i Anna Codina. La idea d’aquestes xerrades amb pares va néixer durant una reunió de la Comissió d’Educació Digital com a pas previ per editar la segona “Guia Digital per a pares”. La pregunta que ens va portar aquí va ser: “Com podem donar consells si no sabem les seves preocupacions? Si volem una guia digna i útil primer hem de parlar amb els afectats”. Així que tres ocells d’un tret: formació in situ, informació útil per la reedició de la guia, i nous continguts educatius per escoles, perquè gravem les sessions i les pengem a Youtube.
 
La xerrada (que en realitat va ser una conversa molt interessant entre experts i pares i mares) girava entorn als “nous pares”, aquells amb infants de 0 a 7-8 anys. L’objectiu és intentar deixar de posar pedaços a una carretera que necessita un reforma integral, és a dir, cal començar l’educació pels pares i mares per tal que acompanyin els seus fills en el món tecnològic; un pas previ que no ha fet mai ningú i que, davant d’un auditori de 120 persones assedegades d’informació, demostra que ha sigut un greu error no fer fins al moment. Ho repetirem.
 
Però el més destacat d’aquestes dues interessants hores varen ser les preguntes, moltes d’elles demostrant un profund desconeixement sobre les TIC, molta por i fins i tot amb punts de derrotisme (més lligat a perfils de persones que, alhora, estan treballant en l’àmbit educatiu i per tant és més que lògic perquè ho pateixen a gran escala diàriament). A més a més, moltes preguntes (tot i que la sessió era per nous pares) varen anar dirigides a com gestionar el comportament dels seus fills adolescents i preadolescents a les xarxes socials. I aquí rau el gran problema. Quan la carretera està trinxada i no pots fer-la de nou, què fem? Posem pedaços? O donem tot per perdut? Sóc de la opinió que res està perdut mentre hi hagi gent disposada a treballar per canviar-ho, i podem canviar-ho.
 
La generació dels 80 i 90 hem crescut amb el boom de les noves tecnologies, i hem anat aprenent dels errors mutus. Però la generació del 2000 està immensament perduda. Els pares desconeixen aquest món mentre ells hi naveguen amb una facilitat innata. L’escletxa és tant gran que pot arribar a semblar insalvable i, mentrestant, hem deixat una generació sencera dins d’un enorme botiga de llaminadures. I la situació no fa més que agreujar-se. Però d’això en parlaré en un altre post. Aquí em vull quedar amb una reflexió d’una mare que va dir: “Els nens i nenes estan hipersexualitzats a les xarxes socials”. Cert i fals alhora. On ha començat aquest fenomen? A les xarxes? Jo diria que no. El primer problema el tenim amb les grans companyies, per exemple, de roba: les talles que surten a la venda, la forma de tot tipus de roba, els anuncis...
 
Sense anar més lluny, l’exemple de Calvin Klein. L’endemà de la xerrada estava fent un repàs a les xarxes i em trobo un anunci patrocinat (i si és aquesta companyia, la suma segur que no es petita) on surten dues adolescents (segur que tenen més de 18 però ja procuren donar una imatge més jove encara) tirant-se cap enrere tot ensenyant els pits amb el lema “Comparte tus momentos de connexión”. Perdoneu, de quins moments estem parlant? O comencem pel principi: Com una gran marca com Clavin Klein té la poca vergonya de fer un anunci així? Aquests són els valors de la seva marca i la seva responsabilitat corporativa? I l’empresa de publicitat són taaaan creatius que han hagut de tirar de sexe? I Facebook, que revisa i aprova tots els anuncis, ho permet sense més en un lloc on s’hi passegen cada dia milers d’adolescents i preadolescents? Una cosa tan potent com una campanya d’una gran multinacional tira pels terres els ingents esforços que pares, mares, professors i professionals del sector dediquem a intentar reconduir una situació que de per si ja està prou fotuda. I tornem al principi: les xarxes han hipersexualitzat els adolescents o són una lloc més d’una tendència que no s’ha eradicat encara de la vida diària a occident?
 

Nota:Podeu veure totes xerrades en vídeo aquí http://bit.ly/EduacióDigitalVídeos

lectures 2384 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
Genís fletxa Canet de Mar
27 de febrer de 2016, 17.09 h

Em pregunto per què un nen no pot tenir curiositat sexual i, fins i tot, satisfer-la sense sentir-se culpable.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Aleix Clarió i Herranz logo rss

Gironí nascut a Fornells de la Selva. SM & CM a l'Ajuntament de Girona | Liberal [polític i econòmic]

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.