Alfred Bosch


Diumenge, 25.2.2018. 17:01 h

JUNQUERAS? NÚMERO 1

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 11 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






La ruta travessa l’altiplà, com tantes altres, sense ni una distracció. El groc del blat i el groc del sol. Finalment, una torre com d’aeroport i, al cap de poc, uns pavellons moderns. Passem una reixa. Una altra. Quatre preguntes a la cabina del pàrquing. Més fàcil que entrar en un club de tennis. Deixem el cotxe i anem cap a l’entrada. Quartet divers; un home de govern, un periodista, un escriptor passat a polític i l’Albano, que és l’Albano i per tant no es deixa classificar.

Donem els DNIs, deixem mòbils i targetes de crèdit i diners i bolígrafs i paper. Les ulleres? Aquestes sí. La capsa de les lentilles? Aquesta no. Ens fan la foto i ens imaginem el número de pres a sota. Ens prenen la petja amb un enginy digital, un dels pocs tocs de modernitat del centre. Ens tornaran a demanar de passar l’índex per una pantalleta quatre vegades més. Els agrada fer servir la maquineta. Després esperem. Esperes molt, a una presó.

Hi ha poca gent, sis persones a part de nosaltres; una parella gran i trista que segur que ve a veure el fill, una parella d’homes cepats i tatuats que parlen un idioma indesxifrable (caló?) un noi menut que no obre boca i un rus molt sociable. Quan es torna massa sociable passem a llegir els cartells, papers enganxats amb cinta adhesiva i plens de guixots, com d’oficina de passaports; “A los menores desprovistos de autorización en debida forma les será impedido el acceso”. T’imagines la cara dels nanos que no poden entrar a saludar son pare perquè el permís ha caducat fa dos dies.

Veiem sortir el grup anterior de visitants; gent gran i dones amb nadons als braços. Passem cap dins, cap a la següent sala d’espera. Les finestres són grans i hi entra molt de sol. L’edifici fa aspecte tot ell d’Institut de secà, fet de prefabricats i envoltat de camps i pedregars. Dins la sala, quadres de farciment amb natures mortes i paisatges de Van Gogh. Al taulell d’anuncis, llistes de noms, amb la condició corresponent; Libre Condicional Defunción Evasión. I al costat de cada descripció, una columna amb l’aparell de TV que han deixat enrere sense reclamar; Sanyo, Radiola, Sony…

Passem lavabo, sense cap mirall. tornem a fora i tastem les cadires de plàstic anodines. Al cap d’una bona estona, continuem. Més portes dobles de vidre. Fins a sis en comptem. PArlem poc entre nosaltres. Passem per una passarel·la llarga, com la de l’estació de tren a l’aeroport, atacada en un flanc per un sol de justícia. Que no diguem que la justícia no hi és. Entrem en una altra sala d’espera i de sobte comencen a cridar noms de presos i números de locutori. No estàvem atents, han anat molt ràpid i se’ns ha passat el nostre número. ho preguntem.

– Junqueras? Número uno

Val la pena anar a Estremera perquè t’ho diguin tan clar. Però no tenim gaire temps per jugar amb la ironia. Entrem en un espai allargassat, amb vidres reflectants al final, on sembla que els locutoris es repeteixin fins a l’infinit. Tot just entrem els quatre a la primera cabina i a l’altra banda del vidre s’acosta una ombra alta que a poc a poc es col·loca sota la llum i s’asseu a la cadira de plàstic. És ell, el número uno. Fa cara de Junqueras i sobretot fa gestos de Junqueras. Mirada directa, petita, de capità de goleta. és ell, quatre mesos després. El cabell més crescut que mai, però ben afaitat i amb un bon bronzejat. Saludable. Fort. Nou quilos menys, però dels que no fan patir perquè encara té reserva.

Planta la ma al vidre, i nosaltres també, un a un. El màxim contacte que se’ns permet. Alfred, no ploris, burro. Està fort en tots els sentits. agafa l’auricular de telèfon que li permet parlar Diu que dorm més que mai, fa esport, no té ni un minut per avorrir-se. Que moltes gràcies a tothom que li escriu, que no pot respondre tothom, que li sap molt de greu però que no pot complir amb tothom. Insisteix molt en això. em demana com anem a Barcelona. Li dono records de tothom, abraçades. Li explico que seré el candidat perquè no s’ha presentat cap altre rival intern. Pax Junqueras, li dic. Ell somriu i en aquell somriure hi ha la seva obsessió per la pau interna.

Barcelona és molt important, Alfred, és el més important,. Que t’ajudi tothom. comença a recitar noms i a comentar detalls de la correspondència que hem mantingut. Va obrint els braços, es grata el cap, és el de sempre però darrere  un vidre. Reparteix ordres a tort i  a dret. Hem d’ampliar, hem de representar la societat que tenim, hem de ser a tot arreu. és ell, darrere un vidre gruixut. Deixa l’auricular de tant en tant per gesticular.

Ens parla dels companys de presó. Un que li diuen el tal perquè va fer tal, i fa els gestos que acompanyen el crim. un altre que és conegut com el tal perquè a la dona li va fer tal cosa, i fa els gestos. Comenta que no li deixen tenir raqueta per jugar a tennis, que no el deixen anar a missa. Han fet córrer la brama que li ha trencat la cama a un intern jugant al futbol. No és cert, però no ho digueu als del futbol de Sant Vicenç perquè perdria la reputació de jugador tosc…  Creu que el discriminen, però ens ho diu tranquil, com qui constata que a les vuit mengen el sopar.

Alguns dies passen fred; i mira que jo no tinc mai fred. Ho diu tocant-se la panxa. Riem, preguntem més coses. els fills, els fills; no deixa que hi vagin els fills amb el vidre entremig, només quan tenen contacte directe. Llavors deixa de parlar d’ell i comença a despatxar amb un dels quatre. Els altres sortim. M’assec a la sala annexa i em poso el cap entre les mans. No ploris burro. L’Albano se m’acosta i em pregunta si fa molts anys que ens coneixem. Entenc que és la seva manera de preguntar si hi ha molt d’afecte entre nosaltres. Tres-cents anys, li dic. Des del 1714. Riem i me’n vaig cap al lavabo per rentar-me la cara. Una pica sense mirall.

Junqueras ens torna a cridar i entrem tots. Falten pocs minuts. Reparteix les darreres ordres. Li demano pel Quim Forn i mostra lluissor als ulls. un bon home, un bon company. Li dic que li faci una abraçada de part de tots els de l’ajuntament, que el trobem molt a faltar. I li apaguen el so. Ell es mira l’auricular i fa amb els llavis Quina Bírria. Posem les mans al vidre, sembla que es transmeti l’escalf. Li faig el signe de la victòria. S’hi torna. Es gira, torna a ser ombra i  se’n va el triomfador, saludant els presos que surten dels altres locutoris.

Sortim en silenci, pensant que potser era un espectre, o potser ho érem nosaltres, que tenim dificultat en entendre el que s’amaga rere aquell vidre. El triomfador és a dins, qui guanya és a dins. La moral sempre guanya, la raó sempre guanya, Junqueras sempre guanya. A fora quedem els altres, estupefactes mentre el comentari que volíem fer i no hem fet ens ressona al cap.

Coi Oriol, surt ja d’aquesta merda de cau i anem a la cantonada a fer una cervesa.

 
 
 

lectures 3515 lectures comentaris 9 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#9
28 de febrer de 2018, 18.07 h

#5 Com mostra la teva irada resposta a la meva exigència de que cal donar compliment al mandat republicà dels electors catalans per sobre dels interessos dels partits de matriu autonomista, a tu i a molts d'altres, inclusivament l'autor de la crònica emotiva i sentida, l'estima als representants polítics que ens han dut on som, amb els seus clars i obscurs, però a costa del seu infortuni i el dels seus familiars, us fa ser especialment emotius des de fa ja moltes setmanes.Ho considero posit... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#8
mario fletxa barna
27 de febrer de 2018, 10.14 h

#3 Quina vergonya em fa llegir-te, ja m'agradaria que tastessis la fel d'estar pres i exiliat amb tot el que comporta. Tu deus dormir sense fred, dutxar-te amb aigua calenta, menjar un bon àpat, tenir els teus fills i família al costat sense haver de gastar ni cinc cèntims per anar-la a veure. Els líders triats són represaliats i empresonats. Fas mofa dels que valentment varen arriscar el seu físíc i psíquic per donar valor amb el que creien fermament en UN moment donat!
Procura repensar... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#7
L'ESTAT esPPanyol és una VERGONYA PER A LA HUMANITAT. És un SIMULACRE VERGONYÓS DE DEMOCRÀCIA, una PARÒDIA ESPPERPPÈNTICA D'ESTAT DE DRET. fletxa || ||☆|| || L'estat espanyol per als espanyols i un estat català per als catalans. Tot poble té dret a un estat on la seva llengua vernàcula sigui oficial en TOT l'estat.|| ||☆|| ||
27 de febrer de 2018, 05.22 h



Un Molt Honorable President de la Generalitat no és pas una dona de la neteja, és algú amb un poder de decisió superior al de tots els altres membres del govern.


Aquest màxim poder de decisió comporta inherentment una responsabilitat TAMBÉ MÀXIMA, i doncs sobre ell, sobre el President, hi recau tant el mèrit de les coses que van bé com el demèrit i la culpa de les que van malament.


El Vicepresident del govern, també és una persona important, no hi ha dubte, però en cas de dis... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#6
L'ESTAT esPPanyol és una VERGONYA PER A LA HUMANITAT. És un SIMULACRE VERGONYÓS DE DEMOCRÀCIA, una PARÒDIA ESPPERPPÈNTICA D'ESTAT DE DRET. fletxa || ||☆|| || L'estat espanyol per als espanyols i un estat català per als catalans. Tot poble té dret a un estat on la seva llengua vernàcula sigui oficial en TOT l'estat.|| ||☆|| ||
27 de febrer de 2018, 05.11 h


#3
Crec que a tu el que t'han segrestat és el CRITERI.

Segons el deficient funcionament de les teves malmenades neurones, el covard és el que dona la cara i va a la presó, i el valent és el que fuig com un conill a un EXILI DAURAT en una magnífica mansió belga?

Mentre hi hagi gent que pensa tan deficientment, el poble català ho té malament. Les coses ben fetes que facin els uns, vosaltres us dedicareu a desprestigiar-les i denigrar-les.

A mi, comentaris com el teu em fan venir ganes... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#5
L'ESTAT esPPanyol és una VERGONYA PER A LA HUMANITAT. És un SIMULACRE VERGONYÓS DE DEMOCRÀCIA, una PARÒDIA ESPPERPPÈNTICA D'ESTAT DE DRET. fletxa || ||☆|| || L'estat espanyol per als espanyols i un estat català per als catalans. Tot poble té dret a un estat on la seva llengua vernàcula sigui oficial en TOT l'estat.|| ||☆|| ||
27 de febrer de 2018, 05.04 h




#4 Crec que les ordres que dona l'Oriol Junqueres SEMPRE són i seran més intel.ligents i assenyades que no pas els teus comentaris.



Si el PRESIDENT d'un partit polític (el partit independentista "de sempre", a diferència dels convertits a darrera hora) que a més és VICEPRESIDENT del govern de la Generalitat , no pot donar ordres i consignes, . . . qui ho ha de fer? Un poca-solta irracional com tu, potser?


Au, au, potser que pensem una miqueta abans d'escriure carallades subnorma... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#4
26 de febrer de 2018, 18.14 h

Més valdria que posés tot l'esforç en obeir el mandat dels electors que no en donar ordres i consignes.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 4

item
#3
26 de febrer de 2018, 17.49 h

Un número u és aquell que en lloc d'entregar-se a l'enemic, deixant bocabadats d'indignació i sorpresa, als patriotes catalans, per la seva covardia fora de qualsevol dubte, NI GANDHI, NI MANDELA, COVARDIA I PROU, concòrdia i paraules buides que ens han deixat als peus dels cavalls, sense possibilitats de recuperar les institucions perdudes, mentre els espanyols continuïn gaudint del 155 i nosaltres d'aquesta colla d'inútils que ens han portat directament a l'escorxador, a on és la indepe... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3

item
#2
Ramon fletxa Barcelona
26 de febrer de 2018, 15.02 h

Visca el president Puigdemont i visca el vicepresident Junqueras!


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2

item
#1
mario fletxa barna
26 de febrer de 2018, 10.57 h

Gràcies Alfred, ens commou el que ens expliques, tan fidel a la realitat i tan punyent, com et va trasbalsar a tu, però no has pogut fer-ho més lleu. He plorat amb el teu plor...


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 3

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.